Memòries familiars

LA TEVA HISTÒRIA VA COMENÇAR MOLT ABANS DE QUE TU NASQUESSIS. És així. I si tens fills o filles ho entendràs perfectament. I sinó també.
A vegades les fotos en blanc i negre de fa molts anys, de persones que no sabem qui són, ens fan cosa, fins i tot, por. Hauria de ser al contrari! Ganes de saber qui eren, què els movia, a qui estimaven, van ser feliços? Eren divertits? Patosos? Van morir tranquils? M'assemblo a algun d'ells?

I llavors, quan obres aquest interrogant potser descobreixes que a aquell senyor del bigoti que no volies ni mirar, tocava el piano de manera virtuosa, tal com fas tu. O la senyora del corset apretat i el gest seriós, era una bromista incansable, tal com ho és el teu fill. O descobreixes que la teva àvia no reia mai gaire fort perquè un dia, quan era petita, estava rient molt amb una amiga quan li van dir que el seu pare era mort. I llavors entens perquè no et deixava mai riure amb la boca massa oberta, - porta mala estrugança- et deia. I entens, entens moltes coses. I estimes molt més perquè reconeixes les teves arrels i la profunditat en la qual estàs agafat a la vida i a les persones que t'hi han portat.

La nostra memòria familiar és molt més important del que creiem, per saber qui som, per entendre moltes vegades què ens passa, perquè som com som, però sobretot per valorar els que han estat abans que nosaltres i és qui gràcies a ells estem aquí.

Faig llibres de la teva història familiar. I em remunto fins a quatre o cinc generacions enrere (és a dir, 1850 aproximadament).

Em dius qui és la persona de la família a qui vols que entrevisti (màxim dos), normalment la persona que és la "guardiana" dels records (fotos, anècdotes) i primer faig una entrevista de 2-3 hores. Al cap d'uns dies, torno a parlar amb la persona. Aquesta segona entrevista és important, ja que, normalment després de la primera entrevista la memòria antiga es desperta i aquella persona, els dies després de la primera trobada, somia o recordes coses que tenia oblidades.

Amb aquesta informació i tota la documentació que pugueu tenir (esqueles, targetons de comunió, de casament, fotos, informació del cementiri, hospital, sous, etc.) contextualitzo històricament (amb dades i imatges) i reconstrueixo el relat de la vostra història i us l'entrego en format de llibre, curosament enquadernat perquè duri, almenys, cent anys a la vostra família.

L’objectiu principal és que els nostres avis no siguin tan sols noms i dates, sinó persones amb totes les seves facetes i humanitats, coneixe’ls una mica, potser fins i tot comprendre’ls; saber no tan sols les seves dates de vida sinó conèixer les persones de qui venim. La meva àvia feia olor a pa de pessic i a llet acabada de munyir...



MÉS INFORMACIÓ